Rodolfo Martín Villa
Rodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, 10 de març de 1934) és un polític i empresari espanyol, que fou diverses vegades ministre en el Govern d'Espanya i una de les figures més destacades de la transició espanyola. Sobre ell hi ha una ordre de captura internacional per crims contra la humanitat comesos durant la massacre del 3 de març de 1976 a Vitòria.[1][2][3][4]
Biografia
[modifica]Va néixer el 10 de març de 1934 a la població de Santa María del Páramo, situada a la província de Lleó. Son pare, Emilio Martín Fernández, era empleat de ferrocarrils de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.[5] Va estudiar Enginyeria industrial a la Universitat de Madrid i pertany al Cos d'Inspectors de Finances de l'Estat. Vinculat amb el sindicalisme vertical, va ocupar diversos alts càrrecs durant l'època franquista:
- Cap Nacional del Sindicato Español Universitario (1962-1964)[6]
- President del Sindicato de Papel, Prensa y Artes Gráficas
- Delegat provincial de Sindicats a Barcelona (1965)[7]
- Director general d'Indústries Tèxtils del Ministeri d'Indústria (1966)
- Secretari general de l'Organización Sindical (novembre de 1969)[8]
- Governador civil i cap provincial del Movimiento de Barcelona (1974)
- Procurador a les Cortes Espanyoles (legislatures VII, VIII, IX, X)
Va participar en la Conferència Constitucional (1967-1968) que va elaborar la Constitució de Guinea Equatorial de 1968.
Ha estat president de diverses empreses i corporacions industrials, entre les quals destaquen Endesa entre 1997 i 2002, empresa que l'any 2006 el nomenà President d'Honor. Des de 2006 és President de Sogecable.
El mes d'octubre de 2014 la jutgessa argentina María Servini va dictar una ordre internacional de detenció contra l'exministre i 19 persones més per la seva relació amb crims comesos durant la dictadura franquista.[1]
Activitat política
[modifica]Nomenat membre a les Corts Espanyoles l'any 1961 com a Conseller Nacional, el maig de 1974 fou nomenat Governador Civil de la província de Barcelona, càrrec que va mantenir fins que sota la presidència de Carlos Arias Navarro va ser Ministre de Relacions Sindicals al desembre de 1975, en el primer govern de la monarquia.
Després de ser nomenat Adolfo Suárez President del Govern al començament de la transició democràtica, el juliol de 1976 va ocupar la cartera de Governació fins a l'abril de 1979, i va ser un dels personatges claus de la transició.
S'integrà com a independent (sector blau o d'exfranquistes) a la Unió de Centre Democràtic (UCD), al mateix temps que era designat senador reial a les Corts Generals de 1977. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés en representació de la província de Lleó. Va tornar al govern al setembre de 1980 com a Ministre d'Administració Territorial. Després de la dimissió d'Adolfo Suárez com a president del govern, el nou president Leopoldo Calvo-Sotelo el confirmà en el càrrec. Al desembre del mateix any es va convertir en Vicepresident Primer del Govern, càrrec que va mantenir fins al juliol de 1982.
Amb la dissolució de la UCD, es va incorporar al Partit Demòcrata Popular (PDP) d'Óscar Alzaga per integrar-se l'any 1989 al Partit Popular, de la mà del qual va tornar a obtenir l'acta de diputat en les eleccions generals espanyoles de 1989 en representació de la circumscripció de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1993 i 1996. Allunyat de la primera línia política, fou comissionat del Govern per al desastre del Prestige l'any 2002.
Premis i reconeixements
[modifica]L'any 1976 li fou concedida la medalla d'or de Barcelona, considerada la màxima condecoració civil de la ciutat. Anys després, el 2017, l'Ajuntament de Barcelona li retirà la concessió del guardó. No obstant això, la mesura fou revocada el 27 de gener de 2022 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.[9] La sentència estimà el recurs d'apel·lació contra el reglament municipal de 2012 i decidí mantenir les distincions concedides a tota persona i entitat corporativa a l'empara de l'anterior Reglament Municipal de 1950.[9] El tribunal prengué la decisió amb dos vots contraris[9] i fonamentà la decisió en la manca de fets nous, com per exemple la massacre del 3 de març de Vitòria, que permetessin deixar sense efectes la distinció de 1976 a l'alt càrrec franquista ja que aquests succeïren amb anterioritat.[10] Inicialment, l'acord de retirada de medalles d'or es basà en l'article 6 del reglament de 2012, que introduí la possibilitat de revocació de medalles per actes desmereixedors de la seva concessió.[9] Tot i així, l'endemà, Martín Villa anuncià que desistia de la medalla.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ara «La justícia argentina ordena l'arrest de Rodolfo Martín Villa per la seva relació amb els crims del franquisme». Ara, 31-10-2014.
- ↑ «Interpol pide la detención de 20 imputados por crímenes franquistas» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 12 novembre 2014].
- ↑ «Interpol pide la detención preventiva de Martín Villa y otros 19 imputados por crímenes franquistas» (en castellà). Cadena Ser, 12-11-2014 [Consulta: 12 novembre 2014].
- ↑ Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
- ↑ «Ha fallecido el padre de Martín Villa.» (en castellà). ABD, 08-05-1982 [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ Miguel Ángel Ruiz Carnicer, El Sindicato Español Universitario (SEU), 1939-1965: la socialización Editorial Siglo veintiuno de España editores 84-323-0924-9
- ↑ Martín Villa quiere ser delegado del Gobierno en Cataluña (El País)
- ↑ Hemeroteca ABC
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «El TSJC retorna la Medalla d'Or de Barcelona a l'exdirigent franquista Martín Villa». NacióDigital.cat, 27-01-2022. [Consulta: 14 febrer 2022].
- ↑ «El TSJC impedeix que Barcelona retiri la Medalla d'Or a Rodolfo Martín Villa». Vilaweb, 27-01-2022. [Consulta: 14 febrer 2022].
- ↑ «Martín Villa es desfà de la Medalla d’Or de Barcelona després d’haver-la portada al TSJC». Vilaweb. [Consulta: 14 febrer 2022].
Vegeu també
[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Tomás Pelayo Ros |
Governador Civil de Barcelona 1974-1975 |
Succeït per: Salvador Sánchez-Terán Hernández |
| Precedit per: Alejandro Fernández Sordo |
Ministre de Relacions Sindicals.svg){kind=small} 1975- 1976 |
Succeït per: Enrique de la Mata Gorostizaga |
| Precedit per: Manuel Fraga Iribarne |
Ministre de Governació 1976- 1979 |
Succeït per: Antonio Ibáñez Freire |
| Precedit per: José Pedro Pérez-Llorca |
Ministre d'Administració Territorial.svg){kind=small} 1980–- 1981 |
Succeït per: Rafael Arias-Salgado |
| Precedit per: Manuel Gutiérrez Mellado |
Vicepresident Primer del Govern 1981- 1982 |
Succeït per: Juan Antonio García Díez |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Manuel Fraga Iribarne |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 28 2013- |
Succeït per: ' |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Fraga Iribarne (Governació) • Juan Miguel Villar Mir (Hisenda) • Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil (sense cartera) | |
| Ministres | Alfonso Osorio (Presidència) • José María de Areilza (Afers Exteriors) • Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Virgilio Oñate Gil (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Carlos Robles Piquer (Educació) • Adolfo Martín Gamero (Informació i Turisme) • Adolfo Suárez González (Secr. Gral. del Movimiento) • José Solís Ruiz (Treball) • Rodolfo Martín Villa (Relacions Sindicals) | |
(← XV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← II PRECONSTITUCIONAL) | ||
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Enrique Fuentes Quintana (Afers econòmics) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Alberto Oliart Saussol (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • José Lladó Fernández-Urrutia (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • José Enrique Martínez de Genique (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Ignacio Camuñas Solís (Relacions amb les Corts) | |
.svg){kind=small}
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) | |
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ) | ||
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Pío Cabanillas Gallas/Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez/Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Jesús Sancho Rof (Treball) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) | |
(← III SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II CALVO SOTELO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Rodolfo Martín Villa (vicepresident 1r) • Juan Antonio García Díez (vicepresident 2n i economia) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Administració territorial) • Jaime Lamo de Espinosa (Adjunt al President) | |
(← I CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← III CALVO SOTELO) | ||
- Persones vives
- Ministres de l'Interior d'Espanya
- Senadors castellanolleonesos al Senat espanyol
- Diputats al Congrés dels Diputats per Lleó
- Governadors civils de Barcelona
- Ministres castellanolleonesos del Govern d'Espanya
- Militants del Partit Popular
- Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Ministres d'Administracions Públiques del Govern d'Espanya
- Imputats a la querella argentina contra els crims del franquisme
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Procuradors a Corts
- Membres del consell d'administració d'Endesa
- Alumnes de la Universitat de Madrid
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Polítics lleonesos
- Naixements del 1934